viernes, 17 de mayo de 2013

TURISME ÈTNIC - PAPÚA NOVA GUINEA




Papua és l’únic país d’Oceania que comparteix frontera terrestre, ho fa a l’oest amb Indonesia. Està situat al nord d’Austràlia, al sud-oest de l’oceà Pacífic i al oest amb les illes Salomó. És una regió definida com Melanèsia des del segle XIX i el seu nom oficial és el d’Estat Independent de Papua Nova Guinea.

A Papua es parlen més de 500 llengües degut a la gran varietat ètnica i regional que te la zona. Tot i això els idiomes oficials són l’anglès, el Tok pisin que el parlen 2 milions de persones, prové del crioll i molta població el parla com a segona llengua i per últim, el Hiri motu que es parla a la província central i es parlat per unes 180.000 persones.    

A Papua es viu bàsicament de les explotacions i exportacions de petroli, coure, or i sucre tot i això els fan falta noves infraestructures per satisfer la demanda. La pesca és una altre font d’exportació i diners malgrat que els canvis de corrents en el Pacífic ha afectat una mica al sector.

Les activitats que es poden realitzar a la zona son variades: des de fer trekking per les muntanyes, busseig al mar, pesca als rius fins a degustar els plats típics de cada part de Papua o visitar alguns dels grups ètnics.
Hi ha molts grups ètnics repartits per tot el país, des de la costa fins a la muntanya: cada grup té les seves regles, les seves maneres de comunicar-se, els seus balls i cants... La gent sol viure de l’agricultura i la caça, els jefes de les tribus tenen poder sobre els altres i són els que normalment dirigeixen el campament i les celebracions. Si es visita alguna tribu es important fer ofrenes animals, normalment porcs (vius) que es donaran al cap de la tribu.

(vídeo sobre el poblat DANI)

Alguns grups són: els dani són una tribu que viu a les altes muntanyes, a la vall Baliem, aquesta tribu va totalment descalça i nua, els homes es cobreixen el penis amb l’anomenada koteka.  També els korowai que es troben a la selva papuana. Es distingeixen pels collarets que porten de dents de gos.  Són nòmades i viuen en grup de 10 a 12 persones, viuen a les copes dels arbres a uns 5 metros d’altura, en llocs bastant inaccessibles.  Són els últims caníbals que existeixen.

Si vols visitar Papua Nova Guinea és important que t’informis de les festes tradicionals de la zona ja que són bastant peculiars e increïbles de veure. Algunes d’elles són:
  •           National Canoe & Kundu Festival: Les canoes i els tambors Kundu són dos objectes imprescindibles per als Milne Bay, els dos van utilitzar-se fa milers d’anys per als rituals. Les canoes s’elaboren de la mateixa forma que es feia antigament. El festival porta grups de dansa de tota la regió, a part de dansa es fan exposicions d’artesania, competicions d’instruments.... Es celebra l’última setmana d’Octubre i la primera de Novembre.

  • Goroka Cultural Show:  és una de les festes més conegudes de Papua Nova Guinea, és una festivitat que reuneix aproximadament 100 tribus de tota la regió i es reuneixen a la ciutat de Goroka per mostrar als demés els cants, balls i costums que tenen. Normalment es celebra cada dos anys en motiu de l’arribada del dia de la independència, el 16 de setembre.



  •        Hiri Moale Festival són els viatges que fan els Motuaes cap a la província central per arribar al golf de Papua i tenir relacions comercials amb els Kerema.

  •         Mt. Hagen Cultural Show: a la província de Western Highlands, la festa té com a objectiu l’intercanvi de cultures entre les tribus, serveix per calmar les relacions entre les diferents 50 tribus culturals que hi participen tot exposant la seva artesania, les costums i la dansa i els cants del singsing.



  •       Altres festivals: aquests festivals que esmentaré a continuació són de menys rellevància i potser són més per atraure els turistes, no són festivitats de les tribus. El Crocodile Festival (per preservar els cocodrils al riu Sepik), National Mask Festival (per promocionar l’ús de las mascares papuanes) i Morobe agro-cultural Show  (per promocionar l’agricultura de la zona).














No hay comentarios:

Publicar un comentario