ÀSIA CENTRAL I EXTREM ORIENT

Destinacions de sol i platja

OKINAWA

És la major de les illes Ryükyü amb una superfície de 1201,03 km². A la illa es localitzen les ruines de sis Gusuku que eren fortalesses típiques de la cultura d’Okinawa i que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. En aquesta foto podem veure un d’aquesys Gusuku.

És la destinació de sol i platja principal del Japó i a nivell nacional és una destinació força important.

El seu públic majoritari es tracta de residents japonesos i nord- americans.
A l’illa es troben diferents bases militars nord-americanes assentades, la qual cosa fa que hi hagin molts compatriotes i soldats que, de vegades, donen una mala imatge a la illa, sobretot a les zones de bars.

HAINAN

És una illa del sud-est de la Xina, la més petita de les províncies de la República Popular. Hainan té una extensió de 34.000 quilòmetres quadrats i una població de més de vuit milions de persones.

En la zona habiten majoritàriament membres de les ètnies Miao i Li, amb trets molt semblats als vietnamites. La religió majoritària hi és el Budisme, seguida de l'Islam i el cristianisme.

L'illa va ser conquistada per les tropes de l'emperador Qin Shihuang encara que l'exèrcit aviat la va abandonar a causa de la resistència dels Li i la falta d'atractius. Hainan va ser reconquistada per la dinastia Tang i es va convertir en lloc de bandejament.

Hainan té l'estatus de província des de l'any 1988; abans depenia de l'administració de Guangdong. Des d'aquest mateix any es considera com zona econòmica especial. És una de les províncies menys industrialitzades de tota la Xina. Actualment es promociona el turisme de platja.

Natura i muntanya

MONT FUJI

Compta amb 3.776 metres d’altitud, és el pic més alt de l’illa de Honshu i de tot Japó. Es troba al Japó central, a l’oest de Tokyo, des d’on es pot observar en un día clar. És conegut com a destí turístic i popular destí per a practicar alpinisme. La temporada oficia per a practicar-lo dura des de principis de Juliol fins a finals d’Agost. Hi han molts alpinistes que decideixen escalar-lo per la nit per poder veure la sortida del sol.

L’atractiu més gran que hi ha aquí és el con inactiu del vulcà que és en realitat el mont Fuji, tot i que al peu de la montanya també hi han altres coses com parcs d’atraccións i els llacs que l’envolten.

És una destinació important a nivell nacional, la época en la que és més concurrit és quan floreixen els cirerers. Quasibé tots el visitants són d’origen japonés tot i que la proximitat amb Tokyo fa que hi hagin força estrangers també.

Durant la Setmana Obon (meitat d’agost), milers de japonesos realitzen l’ascens per retre homenatge als seus morts.

Com a tots llocs, el turisme té el seu impacte que en aquest cas es presenta de forma de destrucció de la vegetació en els voltants de la muntanya i l’aparició de molta brossa.

LLAC ASHI

Els atractius principals que es troben són les passejades en petites embarcacions per poder admirar el paisatge, sobretot les vistes del mont Fuji i els balnearis creats a causa de les aigües volcàniques, ja que es tracta d’un llac crater.

És una destinació que es solapa amb la del mont Fuji, es a dir qui va a visitar el mont Fuji també visita el llac Ashi degut a la seva proximitat.

Al igual que al mont Fuji, els seus principals visitants són japonesos i estrangers que estàn a Tokyo, ja que es troba només a 100 km de la capital.

DESERT DEL GOBI

És una gran regió desértica situada entre el nord de la Xina i el sud de Mongòlia. És considerat un dels deserts més grans i importants del món. La paraula Gobi vol dir desert en mongol i és un dels atractius més visitats pels turistes quan van a visitar Mongòlia.

Els atractius principals són visitar en camell el Canó del Parc Nacional Gobi Gurvan Shaikhan, els jaciments de gegants fòssils de dinosaures i les dunes del Gobi.

Els llocs on es poden veure una mica d’impacte dels humans són en les zones on hi han pluges.

Té un mercat majoritàriament europeu tot i que els americans i els australians tampoc es queden enrere.

Va ser un desert important al llarg de la historia gràcies a la ruta de la Seda.

LA RUTA DE LA SEDA

La Ruta de la Seda es tracta d’una visita obligada per als turistes que volen conèixer algunes de les antigues ciutats comercials més importants.

Al llarg de la ruta es poden trobar relíquies de protecció nacional, zones declarades Patrimoni de la Humanitat o un gran número de ciutats antigues.

La millor època per recórrer la ruta de la Seda es a la primavera, i al inici de la tardor, ja que l’estiu és massa calorós.

El turisme té un importante impacte als llocs per on pasa la ruta donant beneficis econòmics a totes les regions de la ruta, així com creació de llocs de treball, i per ajudar a la conservació de les regions i dels atractius. A més és tracta d’una bona forma de difusió cultural.

Els problemes negatius que comporta aquest impacte del turisme els trobem en forma de impactes medi ambientals o de degradació dels atractius.

La procedencia dels seus visitants es majoritàriament dels Estats Units, Canadà, Australia i Europa, a més de turistes procedents d’alguns països d’Àsia.

• Xian: inici de la ruta i capital de la Seda.  Destaca el mausoleu de Qin Shihuang i els soldats de terracota y la mesquita.

• Jianyugan: que marca el final de la muralla Xina.

• Dunhuang: on es troben les dunes més grans de Xina i l’estanc de Mitja Lluna.

• Coves de Mogao: on es van instal·lar monjos budistes al s.IV, des de on el budisme va penetrar a Xina. O grutes com Maiji Shan i Tianshui, els complexes budistes més antics de Xina.

• Samarcanda: ciutat més famosa de Uzbekistán i la Ruta de la Seda.

• Bujara: ciutat que conforma un conjunt monumental on destaca la mesquita Magoki Attari, Ulugh Beg i Kalyan.

• Jiva:ciutadella emmurallada de Ichan Qala, amb mesquites, palaus i minaretes.

Ciutats urbanes

KIOTO

És la capital de la prefectura de Kyoto, al Japó. En el passat va ser la capital de l’imperi japonès. Kyoto té una població estimada d’1.464.990 habitants, amb una densitat de 1.779 persones per km². L’àrea del municipi ocupa 827,90 km².

La ciutat, envoltada de muntanyes, es troba situada a la regió de Kansai, districte de Kinki, a la part centreoccidental de l’illa de Honshu.

Avui dia, és l’única gran ciutat japonesa que encara conserva nombrosos edificis de preguerra, encara que la modernització comporta la demolició progressiva d’edificis de la Kyoto tradicional.

Kyoto és coneguda per la seva deliciosa cuina local. A la ciutat de Kyoto trobem alguns dels temples i santuaris més famosos del Japó com ara:

• Kiyomizu-dera, un magnífic temple de fusta
• Kinkaku-ji, o Pavelló Daurat
• Ginkaku-ji, o Pavelló Platejat
• Heian Jingu, un santuari xintoista construït en honor a la família imperial (1895)
• Ryoan-ji, famós pel seu jardí de pedres
• Yasaka Jinja a Gion.

Durant tota l’epoca del any hi ha un continu fluxe de turistes que majoritàriament son turistes nacionals, tot i que cada vegada hi ha més turisme internacional.

Aquest turisme comporta una sèrie d’impactes positius que ajuden a fer una millor promoció de la ciuatat.

TOKIO

Tokyo és la capital del Japó i és al centre est de l’illa de Honshu, específicament a la regió de Kantō. En conjunt forma una de les 47 prefectures del Japó, encara que la seva denominació oficial és de metròpolis o capital. 

Aquesta metròpolis és el centre de la política, negocis, finances, educació, comunicació i cultura popular de tot el Japó. Posseeix també la major concentració de seus corporatives, institucions financeres, universitats i col·legis, museus, teatres i establiments de compres i d’entreteniment de tot el país.

Les atraccions turístiques de la prefectura són moltes, i estan administrades pel Govern Metropolità de Tokyo.

Durant tota la epoca de l’any podem trobar turistes en la ciutat de Tokyo. L’imoacte d’aquest turisme en la ciutat es positiu per a la promoció que fa de la ciutat, però també trobem l’aspecte negatiu de la massificació de la ciutat.

Entre els visitants que arriben a la ciutat, el 63,8 % prové de països asiàtics, el 18,5 % d’Amèrica del Nord, el 12,7% d’Europa, i el restant 5,0 % prové d’altres països.

Al ser un dels principals focus d’història i de cultura al Japó, la prefectura de Tokyo rep més de la meitat dels turistes internacionals que arriben al país, un el 58,3 % anualment. Gairebé 2,6 milions de persones visiten la ciutat de Tokyo a l’any.

SHANGAI

La ciutat de Xangai o Shanghai  és la segona més gran de la Xina. Shanghai és una de les quatre municipalitats de la República Popular de la Xina, totes elles administrades directament pel govern central del país.

Un dels reclams de la ciutat són els seus històrics carrers, el Bund, on se situen 24 edificis que evidencien les restes del poder colonial britànic i que conformen tot un ventall d’estils arquitectònics com ara romànic, gòtic, renaixentista, barroc, neoclàssic, beaux -arts o Art Deco. Entre ells destaquen la duana (amb la seva famosa campana “Big Ching”), l’antic Banc de Hong Kong i Xangai, el Peace Hotel i el Banc de la Xina.

Molt popular també és al barri francès de Xangai, el llegat són una sèrie de cases d’un característic estil arquitectònic colonial francès, i el temple Jing’an.

A Shaghai es pot trobar turisme durant tot l’any degut a que el turista es guia més per la peculiaritat que tenen les ciutats xineses i no pas el clima.

Com a moltes ciutats d’Àsia, un important impacte tant de la població com per part dels turistes es la massificació a la que estan sotmeses les ciutats.

El turisme que rep la ciutat de Shanghai és en gran part internacional.

BEIJING

Beijing, o coneguda també com Pekin, és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país.

És la segona ciutat més gran del país, només superada per Shanghai en quant a població. També és un important nus de comunicació, amb múltiples línies de ferrocarril, autopistes i carreteres. Actualment és reconeguda com el centre cultural, polític i social de la Xina.

El principals monuments a visitar son:

• el Temple del Cel,On l’Emperador celebrara cerimònies religioses.
• Palau imperial o Ciutat Prohibida, Residència dels antics emperadors.
• Palau d’estiu, Residència d’estiu dels emperadors, en gran part contruida per Cixi
• Plaça Tian’anmen, Centre de la ciutat i símbol polític. S’hi troba la tomba de Mao ZeDong, el Museu Nacional.
• Les tombes Ming, Tombes dels emperadors de la dinastia Ming
• Gran Muralla Xinesa, a les afores de la ciutat

A Beijing es van celebrar els jocs olímpics de 2008, coneguts per ser unes de les millors i més estructurades olimpiades que s’han vist.

Durant tot l’any podem veure visitants en la ciutat de Beijing, ja que manté una temperatura estable, un clima continental moderat, és a dir, calent i humit a l’estiu i fred i sec a l’hivern.

Els impactes del turisme una vegada més es la massificació per part dels  del turistes en èpoques de grans fluxos turístics.

Els turistes tenen una procedència internacional, cada vegada més Xina es converteix en un mercat important en el turisme.

XI'AN

La ciutat de Xi’an és la capital de la provincia de Shaanxi, a Xina. Xi’an conta amb 3.225.812 habitants aproximadament, i la seva àrea metropolitana més de 8 milions.

Aquesta ciutat és mundialmente famosa perquè a les seves proximitats es van trobar els guerrers de terracota de l’emperador Qin Shi Huang. Xi’an és considerada l’extrem oriental de la Ruta de la Seda.

El clima a Xi’an és un clima temperat, la millor època per anar a visitar la ciutat és durant la primavera o la tardor ja que els estius són calorosos.

Xi’an rep molts turistes internacionals, d’Europa i Nord-America, i també visites per part de turistes nacionals.

Algunes de les atraccions turístiques de la ciutat són:

• Els guerrers de Xi’an
• La muralla de la ciutat
• La gran pagoda de la oca salvatje
• La gran mezquita

MACAO

Macao és una ciutat del sud-est de la Xina, tocant a la mar de la Xina Meridional. Disposa d’un ampli grau d’autonomia, ja que havia estat una colònia portuguesa fins a l’any 1999. La seva economia està basada en el trànsit marítim del seu port, els casinos i el turisme. L’any 1991 tenia 355.693 habitants.

El centre històric de Macau va ser declarat l’any 2005 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La cultura de la ciutat de Macao és una barreja entre la cultura xina i la portuguesa degut al seu passat com colònia de Portugal. La cultura portuguessa es reflexa sobretot en les infraestructures que han quedat, per altre banda, Macao encara conserva aspectes de la religió tradicional que s’estàn perdent a altres parts de Xina.

A Macao hi ha presencia de turistes en tota l’epoca de l’any tot i que abunden més a l’estiu.
El principal impacte negatiu és la masificació, en zones de platge també.
La majoria dels turistes que visiten la ciutat de Macao son turistes internacionals del centre d’Europa i també d’america del nord, tot i que també rep turistes de procedencia nacional.

HONG-KONG

És una ciutat i alhora una regió administrativa especial de la República Popular de la Xina, que comprèn una extensió d’uns 1.000 km² a la costa sud-est del país.

És un dels principals centres econòmics i financers del món, i el seu port és un dels més actius de l’Àsia. Geogràficament està format per un petit arxipèlag on hi destaca l’illa de Hong Kong i per la península de Kowloon.

Avui dia, l’illa de Hong Kong s’ha convertit en una de les capitals mundials de l’arquitectura moderna. Després de la ciutat de Nova York, Hong Kong és la segona ciutat del món amb major nombre de gratacels. La major part d’aquests gratacels es concentren al voltant del districte central.

El skyline de Hong Kong s’ha convertit en una de les atraccions turístiques de la ciutat. Amb tal motiu, el departament de turisme de Hong Kong organitza un espectacle de so i llums en el qual participen molts dels edificis que conformen el seu perfil

Hi ha precencia de turistes durant totes les epoques de l’any. La majoria dels visitants són de procedencia internacional, tot i que també hi ha turisme nacional.

Els impactes més importants són els impactes visuals que provoquen la gran quantitat de gratacels a la ciutat

EL TRANSIBERIÀ

La durada és de 15 dies, on es pot veure:

• Moscou: lloc on comença el seu recorregut i on els llocs d’interès que es poden visitar són: la Plaça Vermella i Kremlin.
• Kazan: situat entre el Volga i els Urals, on es pot gaudir d’un creuer o visitar la ciutat.
• Ekaterinburg: lloc de la tragèdia dels Romanov al 1917, es pot fer una visita a la ciutat.
• Novosibirsk: la ciutat més gran de Siberia, on es pot visitar l’antiga ciutat de Krasnoyarsk o un creuer pel riu Yenisei.
• Irkutsk: la anomenada França de Siberia.
• Port Baikal i Listvyanka: on es pot veure la costa sud del llac Baikal, el més profund del món i l’aldea de Listvyanka.
• Ulan-Uday: es pot fer un recorregut per la ciutat, que inclou el monestir budista de Ivolginsky. Petita excursió que inclou la visita a la Vall dels nòmades i a la reserva natural del Terelj.
• Erlian: abans d’arribar a aquesta ciutat que fa frontera amb Xina, es pot visitar el desert de Gobi.
• Beijing: final del trajecte, on es pot visitar la gran muralla Xina  o les tombes de Ming, la ciutat prohibida o el temple del cel.

Mundialment coneguda com la ruta Rossiya, és un recorregut molt atractiu perquè permet recórrer el continent asiàtic.

L’època en que es pot gaudir d’aquest trajecte és durant tot l’any, ja que té sortides cada mes, però la temporada turística és de maig a setembre.

Aporta beneficis econòmics a totes les regions per les que passa, però alhora les infraestructures ferroviàries causen impactes medi

ambientals.

Tot i que és mol utilitzat per turistes Europeus i nord-americans, encara és molt utilitzats pels mateixos russos.

És la xarxa ferroviària més llarga del món.  La  construcció de les vies es va iniciar als dos extrems, trobant-se al centre. Actualment, la via més important de comunicació de Rússia.

TRANSMONGÒLIC

El trajecte és de 7 dies i va de Moscou a Beijing passant per Mongòlia i la seva capital Ulambaatar, i les diferents regions per les que passa són:

• Naushki: assentament rus
• Sühbaatar: assentament mongol
• Ulambaatar: a peus del Mont Bogdo Uul, centre cultural, industrial i financer.
• Zammind Uud
• Erlyan
• Datong: coneguda pels seus tresors històrics com les Grutes de Yungang
• Beijing: capital de Xina, centre cultural i polític, amb la muralla Xina, les tombes de Ming, entre d’altres. És el final del recorregut.

No és tan popular com el transiberià però també té un notable interès.

L’època en que es pot gaudir d’aquest trajecte és durant tot l’any, ja que té sortides cada mes, però la temporada turística és de maig a setembre.

Aporta beneficis econòmics a totes les regions per les que passa però, al igual que el Transiberià, amb les seves infraestructures ferroviàries causen impactes mediambientals.

Molt utilitzat per turistes Europeus però, tambè pels propis residents de la zona.

La duració del recorregut depèn del servei i parades,  i complementa al transiberià, juntament amb el transmanchurià.