COM AFECTA A LES ZONES D'OCEANIA EL CANVI CLIMÀTIC?

No tots els llocs de la Terra mostren les mateixes característiques, hi ha llocs on plou molt i altres llocs on gairebé no plou, hi ha zones on gairebé sempre fa fred i unes altres on gairebé sempre fa calor. En altres llocs, en canvi, les temperatures varien molt d'unes estacions a unes altres.

El canvi climàtic és el conjunt de grans i ràpides pertorbacions provocades en el clima per l'augment de la temperatura del planeta”. Es tracta del problema ambiental “més important al que s'enfronta la humanitat”.

Els principals causants d'aquest fenomen són els gasos, sobretot de CO2, que diàriament emet l'activitat humana a través del consum elèctric (doncs la majoria de l'electricitat l'obtenim mitjançant la crema de carbó, petroli i gas), el transport a motor i els sistemes de calefacció que es basen en combustibles fòssils com el carbó, el gasoil i el gas. També contribuïm a l'emissió de CO2 a través del consum irresponsable, doncs en la venda de tot producte hi ha una despesa energètica de producció i transport (si a més el producte està produït a grans distàncies la despesa serà major, així com si es compon bàsicament de plàstics o altres derivats del petroli).

A Espanya per exemple només els cotxes i furgonetes consumeixen a l'any 46 milions de tones de petroli cru, més de 8 barrils per habitant.

L'escalfament global s'ha convertit en una situació límit, o si més no preocupant, per alguns paísos d'Oceanía.

Austràlia en concret, que encapçala la llista d'emissions per càpita al món, va començar aquest any fent fent notícia pels pitjors incendis forestals de la seva història, i les previsions de futur tampoc són gaire bones: el clima serà més càlid, amb onades de calor més freqüents, hi haurà menys pluges i augmentarà la pressió sobre les fonts d'aigua dolça i l'agricultura.

D'altra banda Tuvalu està en perill, com bé es va dir en el seu moment en la sessió plenària de l'ONU sobre el Canvi Climàtic de Copenhaguen. Tuvalu és una nació-illa del Pacífic d'11.600 habitants, amb el punt més alt que arriba a només 4,5 metres sobre el nivell del mar. Com ella, diverses nacions-illa corren el mateix perill de desaperèixer.

Kiribati , l' arxipèlag de la zona central del Pacífic, on en els últims tres anys el nivell de mar va pujar fins a 15 centímetres. De fet, un informe de l'ONU de 1989 diu que Kiribati serà un dels primers països a desaparèixer.

El video mostra clarament la situació imminent dels refugiats climàtics ( 103.000 kiribatians ) cap a Fiji per culpa de la pujada del nivell del mar i la salinització dels aqüífers vitals.  Es tracta del primer país que s'ha vist forçat a comprar una una porció de terra per sobreviure.

La Gran Barrera de Coral d'Austràlia ( declarada Patrimoni de la Humanitat) és la més llarga i una de les de major riquesa biològica del planeta, però el seu creixement va descendre un 14% en els últims 19 anys, el seu nivell més baix en quatre segles.  La culpa es de l'escalfament de l'aigua del mar i l'augment de l'acidesa derivat de la pujada de diòxid de carboni en l'atmosfera. Si contínua aixi , per desgràcia , els corals de la barrera deixaran de créixer al 2050.

La República de Vanutu també és una zona amenaçada, on depenen molt dels seus recursos naturals que tenen a l'abast, per tant les pluges imprevistes, sequíes o inundaciones afecten directament a la falta de recursos i l'augment de la pobresa.

Quina es la conclusió en tot això llavors?

Depenem en gran part del fet de que els nostres recursos naturals son inexauribles, per tant hauria de ser una prioritat pendre accions extremes i radicals per lluitar contra l'escalfament global. Quan la gent té problemes tant greus com aquest, viure significa un patiment constant.

Per evitar que les fortes pluges que venen proximament afectin a la captura del agua pel sòl, més perdues d' aigua hi hauràn i l' erosió del sòl va àugmentarà, les collites no tindran èxit i la vida empitjorara.

El canvi climàtic està empitjorant les dificultats a les quals ens enfrontem a la vida. Necessitem que els països grans amb grans fabriques i indústria de la tala redueixin el seus ipactes a aquesta terra i empatitzin amb els països insulars petits que pateixen les conseqüències més directes.

Cal lluitar llavors per noves lleis i normatives que assegurin rutes i construccions de canalitzacions adecuats, parlar amb els polítics i que s'adonin de les histories reals que pateixen aquesta gent i que actuin amb programes d'adaptació i recolzament al canvi climàtic. 

" El futuro del planeta está en tus manos, ayúdalo, ayudémoslo. Por que el planeta tierra eres tú "