La Polinèsia Francesa (en
francès Polynésie française, i en tahitià Pōrīnetia farāni) és un conjunt d'arxipèlags
de la Polinèsia meridional que formen un país d'ultramar francès.
Geografia:
La Polinèsia Francesa
està composta per unes 118 illes, d'origen volcànic o coral·lí, disperses en
una superfície equivalent a Europa, i repartides en cinc arxipèlags:
Illes de la Societat, les
més importants, subdividides administrativament en:
Illes del Vent (îles
du-Vent), on hi ha Tahití, la més important.
Illes de Sotavent (îles
Sous-le-Vent).
Illes Tuamotu.
Illes Gambier,
administrativament unides a les Tuamotu.
Illes Australs.
Illes Marqueses.
A més, l'illa Clipperton,
davant la costa de Mèxic, és administrada per França des de la Polinèsia
Francesa.
Història:
-Primer poblament:
El poblament de les illes
data del 3.000 aC, quan els residents de la costa de Xina del Sud, conreadors
de mill i arròs, creuaren l'estret per instal.lar-se a Taiwan. Cap el 2.000 aC
emigraren de Taiwan a les Filipines. Poc després es produïren noves migracions
de Filipines vers Cèlebes i Timor, i d'ací a d'altres d'Indonèsia. Cap el 1.500
aC es va produir un nou moviment des de les Filipines a Nova Guinea i d'ací a
les illes del Pacífic. Els austronesis són probablement els primers navegants
en la història de la humanitat.
-Exploracions europees
1521-1767:
El 24 de gener de 1521 el
portuguès Fernando de Magallanes va descobrir Puka Puka, a les Tuamotu. El 1595
els espanyols Álvaro de Mendaña y Neira i Pedro Fernández de Quirós descobriren
les Illes Marqueses. El 4 de febrer de 1606, Quirós va descobrir el grup Acteó,
i el 10 de febrer de 1606 Hao. El 1616 els neerlandesos Jacob Le Maire i Willem Schouten arribaren a
Takaroa, Takapoto, Ahe i Rangiroa.
El 2 de juny de 1722, el
neerlandès Jakob Roggeveen descobrí Makatea i el 6 de juny de 1722 Bora Bora.
Charles de Brosses anomenà Polinèsia les iles des terres australs el 1756. El 5
de juny de 1606 el britànic John Byron arribà a Napuka i Tepoto Sud. El
britànic Samuel Wallis descobrí Tahití el 1767, seguit pel francès Louis
Antoine de Bougainville el 1768. Després hi arribà el britànic James Cook el
1769 explorà les Illes de la Societat i va descobrir Rurutu. Va tornar el 1773,
1774 i 1777. Paral·lelament l'espanyol Domingo de Boenechea arribà a Tahití el
1772, i va tornar el 1774 per instal·lar una missió permanent. Aquesta missió
va fracassar el 1775, tal i com explicà Máximo Rodríguez.
-Regne de Tahití de 1767
a 1842:
De 1743 a 1880 la família
reial Pomare aprofità hàbilment la presència dels europeus per a ampliar el seu
poder.
-Territori d'Ultramar
francès de 1880 fins ara:
El conjunt d'arxipèlags
de la Polinèsia Francesa van ser annexionats per França durant el segle XIX,
sota la forma de protectorat des de 1842, amb el nom d'Establiments d'Oceania.
Des de 1945 tenia l'estatus de territori d'ultramar (Territoire d'outre-mer,
TOM), canviat el 2003 a col·lectivitat d'ultramar (collectivité d'outre-mer,
COM), i des del 2004 a país d'ultramar.
Economia:
L'economia de la
Polinèsia Francesa té un desenvolupament moderat i depèn de les importacions de
França.
La pesca i l'explotació
de la copra són les dues principals activitats tradicionals. El turisme
representa el 13 % del PIB. També és important el cultiu de perles que
s'exporta principalment al Japó i la Xina. Destaca la perla negra pròpia de les
illes Tuamotu.
La moneda de curs legal
és el franc CFP, o franc de las colònies franceses del Pacífic.
Política i Institucions :
Actualment la Polinèsia
Francesa és un país d'ultramar, reglamentat per la llei orgànica núm 2004-192,
mercè la qual es beneficia d'una gran autonomia política. Tot i això, no es
tracta d'una lliure associació d'estats com les antigues dependències de Nova
Zelanda.
L'administració de les funcions de govern (defensa, policia, justícia,
tresoreria) està garantida per l'Estat, representat localment per l'Alt
Comissionat de la República. El francès és obligatori en aquests serveis, però
en la justícia, les lleis i les sentències poden ser prestats en maohi reo amb
una traducció al francès. A més, s'ha organitzat l'ensenyament de les llengües
vernacles polinèsies (tahitià, mangerevià, tuamotuà, marquesà) a totes les
estructures escolars i universitàries.
Envia dos diputats a
l'Assemblea Nacional Francesa. Gaudeix d'una Assemblea de 57 membres i un
president escollits cada cinc anys per sufragi universal directe. Les últimes
eleccions legislatives es van dur a terme el 2008, i les darreres eleccions
presidencials es van dur a terme el 2009.
No hay comentarios:
Publicar un comentario